miércoles, 1 de agosto de 2012

La Confirmació Católica


És un Sagrament, signe visible, mitjancant el qual Déu, en Crist, ac­túa realment per la fe dels creients que el celebren, és el Sagrament que reviu l'esdeveniment de la Pentecosta, rebuda i acolliment de l'Esperit del Senyor a les nostres vides, i que es la confirmació per­sonal d'aquella fe en la qual un dia várem ésser batejats per la fe dels nostres pares.
No es de cap de les maneres un ritus mágic que prescindeix de l'opció personal.
La persona que entra en l'adultesa de la fe pel   Sagrament  de  la  Confirmació,  es mogut per un desig que neix d'una mutua relació entre Déu i l'home. No es una  decisió  voluntarista, o no hauria de ser-ho, com qui s'inscriu a qualsevol  tipus d'associació, o simplement  per tradi-ció o perqué els altres ho fan, i ja toca. Aquest desig només pot néixer d'haver experimentat,  d'una manera o altra i  cadascú al seu ni­vell, el Déu de Jesucrist que ens mou a seguir creixent en aquesta fe que es converteix per a nosaltres en  estil de viure ésser i actuar.
Es fruit de la llibertat de qui demana rebre el sagrament, "obligat" només per la Bona Nova de Jesucrist i per la seva propia conciencia, pero mai pels pares, l'ambient, la tradició o el qué dirán la resta deis que viuen al meu voltant.
Suposa un acte de fe en Jesucrist i el Déu que en Ell es manifesta; una acceptació joiosa i esperanzada del seu Evangeli, i un voler seguir-lo, convençut que Ell es Camí, Veritat i Vida. Tot aixó sentint-se membre i germá de tots els creients en la mateixa fe; estimant aquesta familia que es l'Església.
El trobament amb el Crist i el seu missatge o, fins i tot, el desig de trobar-lo, no deixen a la persona igual que com es trobava abans. Jesús, el Crist, no deixa indiferent: se l'accepta, se'l rebutja o passem d'Ell, pero sempre exigeix una resposta, una opció personal davant el fet del trobament.
La celebració del Sagrament de la Conf irmació es com un començament en l'aventura de viure en cristià, amb Crist i en comunitat de creients. Podríem dir que es com un llibre, una historia, que no ha fet mes que començar.
El mateix exemple de Jesús, els 2000 anys d'historia del cristia­nisme a la societat actual, ens mostren clarament que el cristià está cridat a viure en comunitat, juntament amb altres germans en la fe. No es un "franctirador" ni un "cavaller solitari de no­vel.les de cavalleria". Tots som Església, Poblé de Déu, pero aquesta está formada per petites comunitats, vives, actuants i compromeses.



Pastoral Marista.

No hay comentarios: