...I vet aquí que una nit de Nadal, quan totes les portes estaven tancades, al carrerhi havia un nen tot sol, que tremolava de fred. Al carrer, totes les finestres menys una, estaven il.luminades. I el nen va anar cap aquesta finestra.
A dins hi havía una claror esmorteída. Passant per davant de les altres finestres, havia vist suculents menjars de Nadal. Pero a la mateixa fosca hi va veure una senyora de cabells grisos, davant d'una taula buida, amb els ulls piens de llágrimes. El nen es va ficar la mà a la butxaca.
Sabia que no hi tenia gran cosa. En va treure el seu sopar de Nadal: una miqueta de pa i de formatge. Portava el menjar a les mans tremoloses. Va obrir la porta. El nen li va oferir el menjar. Ella li va dir que entres. La senyora va portar gots i l'última ampolla de vi. Ella va dir:
-Bríndem pel Nadal de tothom i especialment pel teu i pel meu.
No hay comentarios:
Publicar un comentario