BON VIURE, BON CONVIURE
Déu vos guard, gent de la Trobada, gent solidària. Una trobada més, ja són moltes i al cap d’avall, tota la nostra vida hauria de ser trobada, encontre, trobar-nos amb nosaltres mateixos, trobar-nos amb Déu, trobar-nos amb el proïsme, trobar-nos amb la natura.
Aquest any el tema de l’Agenda Llatinoamericana, el tema de la trobada és molt estimulant enmig d’un món trasbalsat per aquesta crisi fenomenal, que afecta tan especialment a Europa, a la sàvia, a la poderosa, a la històrica Europa. Sentia unes veus noves, molt antigues, però que no les respectava, no les considerava, unes veus plenes de saviesa, plenes d’experiència, plenes de simplicitat, plenes d’esperança. El Sumak Kawsay, bon viure, bon conviure, la Trobada, el bon conviure, la convivència és el desafiament mes gran que té la persona humana al món, com persones, com famílies, com ciutats, com països, com continents, com món: la convivència.
La trobada que feu, que fem avui, és una celebració de la trobada que ens ha de acompanyar durant tot l’any, tota la nostra vida, malgrat la força del capitalisme egoista, dels programes dels bancs, de l’exclusió programada cada cop més indignant, hi pot haver, hi ha d’haver una convivència humana, pacífica, alegra. Hem de ser llevat d’esperança. Jo repeteixo que ens ho poden prendre tot, menys la fidel esperança.
Ara la joventut, sobre tot, ens ha donat un missatge d’ indignació, indignem-nos però al mateix temps cultivem, conreem l’esperança, una indignació no amarga, una indignació militant, lluitadora, constructora, una indignació que s’ha de traduir en gestos diaris, en encontres diaris, en programes diaris. Cada dia ha de ser una nova trobada. Jo us agraeixo de tot cor la vostra solidaritat -gent amiga, gent de casa- la comprensió, la companyia que ens feu fa tants anys i us demano que escampeu aquest sentiment, aquesta passió de trobada, d’encontre, de convivència arreu del món.
Us vull dir al grup Araguaia i els altres grups de solidaritat, de fe i de justícia, d’ecologia: si el món oficialment parlant va malament, hi ha molt món paral·lel, molta humanitat que camina, que lluita, que espera. No volem ser un món paral·lel, però haurem de ser, i amb molta freqüència, alternativa a aquest món. No haurem de ser església paral·lela, però haurem de ser, de tant en tant, església que actua paral·lelament per fer sentir de prop, per aproximar-se als crits de les necessitats i de les esperances del món.
Jo, un bastó, la Paraula de Déu, la vostra companyia i compartint amb tots vosaltres un gran sentiment de compassió de la humanitat que pateix, d’indignació profètica, de convivència amb l’Eucaristia prolongada, diària. Com més som, més podrem donar, com més donem, més rebrem.
A tots vosaltres, sobre tot aquells que no han pogut participar de la Trobada, potser fins i tot per raons de malaltia o altres problemes, una forta abraçada des de l’Araguaia.
La canoa aquesta, que és símbol de la Prelatura, una Prelatura formada per pobles indígenes, per camperols, per nordestins,… diferents tipus de pobles però tots dins de la mateixa canoa, símbol de la Prelatura però, potser, símbol també de tota la humanitat. Tots anem en el mateix barixell, tots tenim el mateix mar, tots tenim la mateixa esperança. Una forta abraçada i la pau subversiva i dolça de l’Evangeli.
Gràcies.
Pastoral Marista
No hay comentarios:
Publicar un comentario