La comunitat

El jove preguntà a un pare del desert:

- Pare, ¿com es construeix una comunitat?

- Com una casa -respongué el monjo-. Pots fer servir pedres diferents, però el que importa és el ciment que les uneix.

- Quin és el ciment de la comunitat? -insistí.

El monjo, somrient, li digué:

- El ciment està fet de sorra i cal, que són materials molt fràgils. Amb una mica d’aire volen. També el que uneix en la comunitat, el nostre ciment, és la nostra fragilitat i la nostra pobresa.

Des del servei i la pobresa aprenem a viure en comunitat, sabent que ens necessitem mútuament i depenem els uns dels altres.

Pastoral Marista