Tu, que portes tants anys en el col·legi marista, hauràs sentit moltes vegades la història aquella del nen que moria en un casalot de La Valla, el pobre on Marcel·lí esta treballant de sacerdot.
T’hauran explicat moltes vegades com es va quedar d’impressionat Marcel·lí, sense saber com reaccionar, amb aquell sentiment d’impotència que et deixa el veure un noi que als seus 17 anys mor, sense saber gairebé res de la vida (ja saps, va passar-se la infància allà a la muntanya, sense baixar a l’escola ni res…)
La història te l’han explicat tantes vegades perquè és fonamental pels maristes. Si no hagués estat per aquell noi, possiblement Marcel·lí hauria trigat molt de temps a començar el projecte dels germans, o qui sap, potser no hauria ni començat, i hauria fet altres coses com ser sacerdot del poble.
Però Marcel·lí no podia aguantar el record del noi sense preguntar-se què podia fer perquè no passessin de llarg més vides com la seva.
Pastoral Marista
No hay comentarios:
Publicar un comentario