Al mateix temps que li deia a algú que no el podríem pas acollir a la propera trobada de descans a casa nostra per manca de places disponibles, li vaig indicar, però, d’altres alternatives semblants a la nostra on poder anar ; però aquesta persona em va respondre : « És cert, aquestes cases, materialment parlant estan més ben equipades que la vostra, les habitacions són més confortables, però el que jo cerco és l’ambient de família. Els germans esmorzen amb nosaltres, podem parlar amb ells. Cadascú porta els seus plats i els seus coberts al rentavaixelles de la cuina… » La senzillesa, l’esperit de família, tant estimat per Marcel·lí traspua en la nostra manera d’acollir.
Acollim una desena d’estudiants, estrangers, la majoria i relacionats o no amb institucions maristes. Viure allunyat de la família, per a un jove és molt dur. Força vegades hem sentit aquestes paraules : « Aquesta casa és la meva segona família ». La família és el lloc on es comparteixen els neguits, és un lloc de relacions transparents, és el lloc on s’ajuda l’altre, on es viuen moments de gratuïtat plegats. Em sembla que Marcel·lí Champagnat estaria molt content de veure com els seus germans cerquen els mitjans més bons per a dur a terme aquest ideal : oferir un espai de família als joves que es troben allunyats de casa seva.
Germà Paul Bissardon
No hay comentarios:
Publicar un comentario