miércoles, 30 de abril de 2014

FEUDALISME ECLESIÀSTIC

L’Església d’Occident era, en els segles IX i X, posseïdora d’extensos patrimonis. Però, per algun motiu, no aconseguia mantenir la seva autoritat ni davant els prínceps laics ni entre els seus bisbes.
Bisbes i abats, grans posseïdors de terres, tenien també les seves obligacions feudals. Aquestes les podem resumir en les paraules consell i auxili, que no excloïen, però, la prestació del servei militar. I així aquests, que amb freqüència eren fills segons de famílies nobles, ja que el primogènit es dedicava a la guerra i les germanes eren promeses en matrimoni, es convertien en autèntics cavallers en defensa dels seus vassalls. Mentre, descuidaven l’espiritualitat confiant-la a clergues sota les seves ordres, ja que eren gent que havien arribat a ocupar el càrrec sense autèntica vocació.
Quan els laics es feien amos de béns eclesiàstics havien de pagar anualment a l’església a la que pertanyien aquells béns el delme i la novena (=novena part dels fruits una vegada separat del delme). A aquests es sumà, des del segle IX, un cens o fogatge fixat segons el nombre de llars.
Era freqüent que un laic o un clergue secular s’entreguessin, amb tots els seus béns o sols una part, a un monestir cercant protecció. Les circumstàncies socials obligaren sovint a les esglésies privades a buscar un protector laic, diferent de l’amo, a qui es comprometien a pagar un cens anual o una altra compensació econòmica a canvi de protecció. No sempre era eficaç ja que no faltaren protectors que s’aprofitaren de la seva condició per gaudir personalment del patrimoni que havien de defensar dels demés.

En la segona meitat del segle X i la primera del XI, la situació de l’Església Occidental era deplorable. Mentre bisbes i abats vivien com laics, altres clergues celebraven per ells la missa i dirigien les pregàries del poble. Els fidels escandalitzats es negaven a obeir-los, fou així com hi hagué una greu crisi d’autoritat eclesiàstica que repercutí profundament en la moral. No faltaven persones conscients que desitjaven la reforma de l’Església i aquesta reforma s’inicià pel monacat, les ordes dels monjos.

No hay comentarios: