L’Església d’Occident era, en els segles IX i X, posseïdora d’extensos
patrimonis. Però, per algun motiu, no aconseguia mantenir la seva autoritat ni
davant els prínceps laics ni entre els seus bisbes.
Bisbes i abats, grans posseïdors de terres, tenien també les seves
obligacions feudals. Aquestes les podem resumir en les paraules consell i
auxili, que no excloïen, però, la prestació del servei militar. I així
aquests, que amb freqüència eren fills segons de famílies nobles, ja que el
primogènit es dedicava a la guerra i les germanes eren promeses en matrimoni,
es convertien en autèntics cavallers en defensa dels seus vassalls. Mentre,
descuidaven l’espiritualitat confiant-la a clergues sota les seves ordres, ja
que eren gent que havien arribat a ocupar el càrrec sense autèntica vocació.
Quan els laics es feien amos de béns eclesiàstics havien de pagar anualment
a l’església a la que pertanyien aquells béns el delme i la novena
(=novena part dels fruits una vegada separat del delme). A aquests es sumà, des
del segle IX, un cens o fogatge fixat segons el nombre de llars.
Era freqüent que un laic o un clergue secular s’entreguessin, amb tots els
seus béns o sols una part, a un monestir cercant protecció. Les circumstàncies
socials obligaren sovint a les esglésies privades a buscar un protector laic,
diferent de l’amo, a qui es comprometien a pagar un cens anual o una altra
compensació econòmica a canvi de protecció. No sempre era eficaç ja que no
faltaren protectors que s’aprofitaren de la seva condició per gaudir personalment
del patrimoni que havien de defensar dels demés.
En la segona meitat del segle X i la primera del XI, la situació de
l’Església Occidental era deplorable. Mentre bisbes i abats vivien com laics,
altres clergues celebraven per ells la missa i dirigien les pregàries del
poble. Els fidels escandalitzats es negaven a obeir-los, fou així com hi hagué
una greu crisi d’autoritat eclesiàstica que repercutí profundament en la moral.
No faltaven persones conscients que desitjaven la reforma de l’Església i aquesta
reforma s’inicià pel monacat, les ordes dels monjos.
No hay comentarios:
Publicar un comentario