El maniqueisme

El maniqueisme és el precursor del catarisme. El seu fundador, Mani, va néixer a Babilònia el 14 d’abril del 216. Fou influït pel sincretisme, tendència a fondre en un diversos elements religiosos i filosòfics considerats heterogenis. Mani en la seva joventut formà part d’una secta baptista molt rigorosa, però mantingué estrets contactes amb jueus i cristians. En un viatge a l’Índia conegué el budisme. L’any 240 tingué una revelació: creia que ell havia d’integrar Zoroastre, Buda i Jesús, per això la religió maniqueista és un sincretisme del zoroastrisme, el budisme i el cristianisme. Per a Mani hi havia dos principis suprems i eterns, el de la llum i el de les tenebres, evidentment irreconciliables; és el sistema dualista. El Pare, el Bé, amb la seva lluita establerta contra Satanàs, el Mal, necessita l’ajut de missatgers. Aquests foren Buda per a l’Índia, Zoroastre per a Pèrsia, i Jesús per a tot el món occidental. Cap d’ells se’n va sortir i ara arriba Mani, «el segell del profeta». Però es creia el darrer missatger, sinó era escoltat el món s’acabaria.

Mani morí entre reixes l’any 277, els seus deixebles foren perseguits i fugiren cap a Occident i a la Xina.