Un cor nou

Un cor nou

Durant un temps callaré.

M'envoltaré de silenci

i de solitud

i serà com en ple desert.

Us escoltaré,

Senyor,

i us veuré

assegut a la taula de Zaqueu, el rapinyaire,

i obrint els ulls del cec;

plorant la mort de Llàtzer, el vostre amic,

i fent aixecar

els qui ja no podien més;

perdonant els que criden injúries,

donant-ho tot;

el vostre cos,

la vostra sang,

la vostra vida

i el vostre goig d'estimar

sense guardar-vos res per a vós.

    Les vostres paraules,

les assaboriré

com el pa fresc de bon matí.

Les guardaré dintre meu,

i s'escolaran en mi

com una música.

Me les lligaré a les mans,

i en mi, com en la terra,

hi cavaran solcs.

    Per tal de viure d'acord amb el cor de Déu,

cremaré el que és inútil:

les meves ires i la meva duresa,

les meves tristeses

semblants a l'aigua negra

que llisca sota el pont,

i el meu desig de tenir sempre raó.

    Ho cremaré al foc de Déu

i llençaré les cendres,

i el meu cor serà nou

com el sol del mati

sorgint de la boira de la nit.

Autor: Charles Singer