El germà Llorenç parlava amb
Marcel·lí.
Li explicava que, en una
comunitat, tots els germans eren bons i, no obstant això, les coses no
funcionaven bé. No s'entenien entre ells. Marcel·lí li va explicar que són
necessàries algunes virtuts que, moltes vegades, s'obliden.
I li va parlar de les següents:
Perdó: Distàncies
profundes creixen entre germans que no s'han perdonat. Perquè l'amor perdona
tot. I sense perdó creix el fred.
Comprensió:
Accepto a l'altre, que és diferent que jo. Sé que té els seus motius per a fer
el que fa, encara que no coincideixen amb els meus. Crec en ell. I li comprenc
sense esclavitzar-lo.
Simpatia: Saber
captar les preocupacions dels altres. Estar al seu costat en els moments
difícils. Compartir les tristeses i tots els moments de joia. No envejar. Alegria: Una cara somrient perquè, per
dintre, tot va bé. Hi ha neteja a casa. I els altres mereixen les nostres
gràcies. O les necessiten.
Diàleg: Saber
escoltar. Saber comprendre el que ens diuen. Parlo, parles, vam parlar. I
arribem junts...
Servei: És més
gran qui serveix que el senyor. Per a què, sinó, ens han donat les mans?.
Afabilitat:
Només els fracassats porten la suficient
“malícia” per a apagar il·lusions en els altres. La bondat i la pau
abonen la confiança. Així és millor ...
Respecte:
Perquè el teu germà és fill de Déu; ésser humà, com tu. I els seus valors són
tan grans ... !
Condescendència: Deixar pas als altres. Fins i tot, cedir. Perquè no
sempre tinc la raó. Altres ho faran millor que jo.
Interès pel bé comú: I deixar de pensar només en el meu, en els meus
interessos, en les meves preocupacions, en el meu temps, en el meu món.
Paciència: Déu
té altre temps diferent del nostre. Tot arriba. Els homes creixem lentament.
Esperar amb pau.
Equanimitat: Els
canvis de temperatura, si són bruscs, poden trencar el cristall.
No hay comentarios:
Publicar un comentario