martes, 3 de noviembre de 2015

Atenció, nens i nenes treballant!


Recordo la làmina d’un text escolar de la meva infantesa, en la qual un nen guiava els bous, mentre el pare sostenia amb fermesa l’arada. Era una estampa feliç: el treball, la llavor al solc i l’harmonia de pares i fills i de tots amb la naturalesa són regals que adornen l’existència.

Anys després, quan havia viscut una mica i llegit El niño yuntero, de Miguel Hernández, la imatge no em va semblar tan bucòlica. Llavors no sabia que aquells versos reflectien la meitat de la vida del poeta que va créixer pasturant cabres i va agrair als jesuïtes una mínima il·lustració. (…)

Quan versificava sobre la seva experiència, Miguel Hernández no podia saber que al món subdesenvolupat hi hauria gairebé 400 milions d’infants treballadors, dels quals uns 110 milions són nenes i 80 milions nens del carrer. Cap no juga, pocs van a l’escola, molts no tenen llar i la majoria mai no han conegut l’afecte.

Cap poeta i cap savi no podia concebre una situació en la qual pràcticament no pugui consumir-se un producte natural del Tercer Món que no estigui contaminat pel treball infantil. Per a més ironia, també ho estan les joguines i les pilotes de futbol. A instàncies d’estrelles de l’esport i organitzacions de drets humans, s’han prohibit competències amb pilotes realitzades per infants esclaus i el Comitè Olímpic Internacional ha llançat la consigna: «Anells Olímpics Lliures de Treball Infantil».

Hi ha més nenes ocupades al servei domèstic que en cap altra forma de treball. Elles netegen, cuinen i cuiden altres nens. Mai no juguen, amb prou feines visiten les seves famílies i és freqüent que se n’abusi sexualment. Un 75 per cent d’aquests petits servents no saben llegir o escriure i en molts casos són orfes. Entre algunes categories de nens treballadors l’esperança de vida arriba als 12 anys.

La cobdícia i la maldat, no la pobresa, són les causes del creixement del treball infantil. No existeix ni una sola raó econòmica que ho justifiqui. El fet que nens i nenes treballin com a bèsties no convé a cap país, sinó a individus malvats. De fet, els infants ocupen les feines dels adults. On abunda el treball infantil la desocupació és alta.

La temptació d’explotar infants pobres és molt alta i l’únic antídot és la voluntat política dels governs de perseguir aquestes pràctiques com persegueixen el terrorisme.

De totes maneres, existeix un consol: fer-los treballar no és el pitjor que es pot fer a un nen o nena: prostituir-lo, abusar-ne sexualment i utilitzar les seves imatges per al comerç amb pornografia és encara pitjor i més viciós, perquè no té res a veure amb la pobresa o la subsistència. Almenys 8 milions de nenes exerceixen la prostitució.

Estem parlant de nens i nenes que no van a l’escola i no juguen, no conreen la fantasia ni la camaraderia, no coneixen ni donen amor. Una part d’ells creixerà i aquells que aconsegueixin sobreviure seran adults pobres i traumatitzats, mancats d’autoestima i de preparació, molts crearan famílies en les quals creixeran nens i nenes treballadors i alguns els enviaran als carrers per reiniciar una altra roda salvatge.

Les conseqüències de l’explotació per als infants són contundents i demolidores. Sofreixen danys per l’exposició a substàncies nocives en mines i tallers; el sobreesforç i les males postures reiterades provoquen lesions cròniques i malformacions per a tota la vida; el mal equipament i les pèssimes condicions laborals permeten els accidents, en ocasions mortals; de vegades estan exposats a condicions climàtiques extremes i la seva alimentació escassa i deficient limita el seu desenvolupament.

L’obligació de treballar impedeix l’escolarització i converteix el petit o la petita en un ésser ignorant i inculte, sense la informació i la formació necessàries per assolir un desenvolupament humà íntegre, conèixer i reclamar els seus drets, adquirir els hàbits necessaris per a una correcta salut i higiene personal i, en definitiva, ser conscient de la necessitat d’una visió fraterna i solidària de l’ésser humà que pugui incidir en la recerca d’un món millor i més just.


Totes les conseqüències de l’explotació infantil degraden la seva qualitat de vida, perjudiquen severament la seva salut física, mental, moral i afectiva, i en darrer terme escurcen la seva esperança de vida. És imprescindible, per tant, estendre una consciència social que convenci i pressioni governs, empreses i famílies perquè posin tots els mitjans al seu abast amb l’objectiu d’eradicar aquesta xacra del nostre món.

Jorge Gómez Barata

No hay comentarios: