Què fan els altres per mi?

Esteve i Antònia vivien en una caseta. Un dia, mentre feien els deures, Esteve va dir:
-Has pensat en la nostra casa? Quanta gent per a construir-la! El paleta, el fuster, l’electricista, el pintor...”
- Ja ho crec- va contestar Antònia-. Nosaltres no haguéssim pogut fer-nos-la sols. T’has fixat que cada dia necessitem dels altres?
-Què vols dir? – va preguntar Esteve.
-Per exemple, avui hem menjat pa. Aquest pa, primer era blat, que es va sembrar, es va recollir el gra i es va dur a moldre per a fer farina i el forner ha fet pa. Imagina't quanta gent fa falta per a poder menjar un tros de pa.
-Tens raó. Els cotxes, els diaris, els vestits, les llibretes que utilitzem a l’escola,... tot està fet per molta gent.
-A més, els bombers, els metges, els professors, els electricistes, els arquitectes... Tots treballem per als altres. Tots ens necessitem.
-Saps? –diu Esteve. M’agrada que ens ajudem cada dia