A la riba de l'Oka hi vivien nombrosos camperols; la terra no era fèrtil, però,
llaurada amb tenacitat, produïa el que era necessari per viure tranquils i per
guardar alguna cosa com a reserva.
Ivan, un dels pagesos, una vegada va anar a la fira de Tula i va comprar una parella preciosa de gossos conillers perquè cuidessin la casa. Al cap de poc temps, els animalets van ser coneguts a tots els camps de l'horta d'Oka per les seves contínues corregudes, i per les destrosses que provocaven en els sembrats. Tampoc les ovelles i els vedells no solien quedar ben parats. Nicolai, veí d'ivan, a la primera fira de Tula va comprar una altra parella de gossos perquè li defensessin la casa, els camps i les terres.
Al principi, els nous guardians es van barallar amb els antics, però aviat es van fer amics i els quatre feien junts les corregudes. Els altres veïns, quan van veure que el perill augmentava, també es van proporcionar gossos conillers i així al cap d'uns pocs anys, cada pagés era propietari d'una colla de 10 o 15 gossos. Tot just es feia fosc, amb el més lleu soroll, els gossos corrien furiosos i feien un escàndol tan fort, que semblava que un exèrcit de bandits assaltés la casa. Els amos, espantats, tancaven bé les portes i deien: - Déu meu, què seria de nosaltres sense aquests gossos tan valents que, abnegadament, defensen les nostres cases?
Però al mateix temps que cada camperol, per tal d'estar més ben defensat, augmentava el nombre de gossos, aquests es feien més exigents. Ja no en tenien prou amb els ossos i les sobres de la casa per menjar, sinó que els havien de reservar els trossos més bons de les matances i els van haver de construir coberts i dedicar més temps a tenir-ne cura.
Mentrestant, la misèria s'havia apoderat del poblet; els infants, vestits amb parracs, empal•lidien de fam i de fred, i els homes, per més que treballessin del matí a la nit, no aconseguien treure de la terra el manteniment necessari per a la seva família. Un dia es queixaven de la seva sort davant de l'home més vell i savi del poblet, i com que en donaven la culpa al cel, l'home els va dir: - La culpa la teniu vosaltres: us lamenteu que a casa vostra falta el pa per als vostres fills, que queden prims i desnerits, i veig que manteniu dotzenes de gossos grassos i llustrosos.
- Són els defensors de les nostres llars - van exclamar tots junts els pagesos - Els defensors? De què us defensen?
- Senyor, si no fos per ells, els gossos estranys matarien els ramats i, fins i tot, a nosaltres.
- Cecs! Cecs! - va dir el vell -. No compreneu que els gossos defensen cadascun de vosaltres dels gossos dels altres, i si ningú no tingués gossos no necessitaríeu defensors que es mengen tot el pa que hauria d'alimentar els vostres fills? Suprimiu els gossos, i la pau i l'abundància tornaran a les vostres llars.
I seguint el consell del vell, es van desfer dels seus defensors i, un any més tard, els graners i els rebosts eren plens de provisions, i a la cara dels fills es veia un somriure de salut i prosperitat.
Ivan, un dels pagesos, una vegada va anar a la fira de Tula i va comprar una parella preciosa de gossos conillers perquè cuidessin la casa. Al cap de poc temps, els animalets van ser coneguts a tots els camps de l'horta d'Oka per les seves contínues corregudes, i per les destrosses que provocaven en els sembrats. Tampoc les ovelles i els vedells no solien quedar ben parats. Nicolai, veí d'ivan, a la primera fira de Tula va comprar una altra parella de gossos perquè li defensessin la casa, els camps i les terres.
Al principi, els nous guardians es van barallar amb els antics, però aviat es van fer amics i els quatre feien junts les corregudes. Els altres veïns, quan van veure que el perill augmentava, també es van proporcionar gossos conillers i així al cap d'uns pocs anys, cada pagés era propietari d'una colla de 10 o 15 gossos. Tot just es feia fosc, amb el més lleu soroll, els gossos corrien furiosos i feien un escàndol tan fort, que semblava que un exèrcit de bandits assaltés la casa. Els amos, espantats, tancaven bé les portes i deien: - Déu meu, què seria de nosaltres sense aquests gossos tan valents que, abnegadament, defensen les nostres cases?
Però al mateix temps que cada camperol, per tal d'estar més ben defensat, augmentava el nombre de gossos, aquests es feien més exigents. Ja no en tenien prou amb els ossos i les sobres de la casa per menjar, sinó que els havien de reservar els trossos més bons de les matances i els van haver de construir coberts i dedicar més temps a tenir-ne cura.
Mentrestant, la misèria s'havia apoderat del poblet; els infants, vestits amb parracs, empal•lidien de fam i de fred, i els homes, per més que treballessin del matí a la nit, no aconseguien treure de la terra el manteniment necessari per a la seva família. Un dia es queixaven de la seva sort davant de l'home més vell i savi del poblet, i com que en donaven la culpa al cel, l'home els va dir: - La culpa la teniu vosaltres: us lamenteu que a casa vostra falta el pa per als vostres fills, que queden prims i desnerits, i veig que manteniu dotzenes de gossos grassos i llustrosos.
- Són els defensors de les nostres llars - van exclamar tots junts els pagesos - Els defensors? De què us defensen?
- Senyor, si no fos per ells, els gossos estranys matarien els ramats i, fins i tot, a nosaltres.
- Cecs! Cecs! - va dir el vell -. No compreneu que els gossos defensen cadascun de vosaltres dels gossos dels altres, i si ningú no tingués gossos no necessitaríeu defensors que es mengen tot el pa que hauria d'alimentar els vostres fills? Suprimiu els gossos, i la pau i l'abundància tornaran a les vostres llars.
I seguint el consell del vell, es van desfer dels seus defensors i, un any més tard, els graners i els rebosts eren plens de provisions, i a la cara dels fills es veia un somriure de salut i prosperitat.
Lleó Tolstoi
No hay comentarios:
Publicar un comentario