Què és Taizé?

Taizé és un petit poble de la  Borgonya, és el lloc d’una comunitat d’homes compromesos per tota la vida a seguir a Jesucrist.

Aquest any son centenars de germans, arribats de més de trenta països i diferents esglésies. Protestants i catòlics, intenten ser un signe de reconciliació entre cristians dividits i entre pobles separats.

La Comunitat de Taizé és una comunitat monàstica cristiana ecumènica, és a dir, que acull integrants de diverses confessions situada a un petit poble, Taizé, situat a la Borgonya, França.

Va ser fundada l'any 1940 pel Germà Roger Schutz, un monjo Protestant.

La comunitat ha esdevingut un dels llocs més importants del pelegrinatge cristià. Més de 5.000 joves de tot el món pelegrinen a Taizé cada setmana.  Allà s'hi fan diverses activitats, com l'oració, estones de reflexió o diverses feines comunes.

Historia de Taizé, els seus orígens

Tot va començar al 1940 quan als vint-i-cinc anys el germà Roger deixa el seu país, Suïssa per anar a viure a França, el país de la seva mare. Va estar immobilitzat durant anys per culpa d’una tuberculosi pulmonar. Durant aquell temps va madurar en ell la crida a crear una nova comunitat.

En el moment en que comença la Segona Guerra Mundial té la certesa de que, igual que la seva àvia va fer durant la Primera Guerra Mundial, tenia que ajudar a les persones que fugien o s’amagaven de la guerra.

Taizé, on es va instal·lar, es trobava molt a prop de la línia que dividia a França en dos: una bona situació per acollir als refugiats que escapaven de la guerra.

Els seus amics que vivien a Lyon van començar a donar la direcció de Taizé a aquells que necessitaven refugi.

A Taizé, gràcies a un petit préstec, el germà Roger va comprar una casa abandonada des de feia anys i també les seves dependències. Va proposar a una de les seves germanes, Geneviève, que vingués a ajudar-lo en el seu treball d’acollida. Entre els refugiats que allotjava als jueus.

Comptaven amb pocs medis. Sense aigua corrent, anaven a buscar l’aigua potable a un pou del poble. El menjar era modest, sobre tot sopes fetes amb farina de blat de moro comprada a baix cost en el molí del veí.

Per discreció a aquells a qui acollia, el germà Roger pregava sol, a vegades sortia a cantar lluny de la casa, al bosc. Amb la intenció de que alguns dels refugiats, jueus o agnòstics, no es sentissin incòmodes.

Geneviève explicava a cada un que era millor que aquells que volguessin pregar ho fessin sols a la seva habitació.

A la tardor del 1942 els va avisar de que havien sigut descoberts i que tenien que anar-se’n. El germà Roger va viure a Ginebra fins el final de la guerra i allà va començar una vida comú amb els primers germans. Van poder tornar a Taizé al 1944.

Al 1945 un jove de la regió va crear una associació per encarregar-se de nens que va perdre a la seva família a la guerra.

Va proposar als germans a acollir a alguns d’ells a Taizé, però una comunitat d’homes no podia rebre a nens, així que el germà Roger va demanar a la seva germana que tornés a Taizé per ocupar-se dels infants i se una mare per ells.

Els diumenges, els germans rebien també als presoners de la guerra alemanys reclutis en un camp a prop de Taizé.

Poc a poc alguns homes joves van vindre a unir-se als primers germans i el dia de Pasqua de l’any 1949, set germans es van comprometre per tota la vida a portar una vida comú i viure amb una gran senzillesa.

En el silenci d’un llarg recés durant l’hivern dels anys 1952 – 1953, el fundador de la comunitat va escriure la “Regla de Taizé” , on va redactar per els seus germans “ lo essencial per permetre la vida comú”.

Lia Gancho