OBRIU UNA RUTA AL SENYOR

lectura:  Is 40,1-5.9-11

 
         «Consoleu, consoleu el meu poble»,
         diu el vostre Déu.
         «Parleu al cor de Jerusalem i anuncieu-li
         que s’ha acabat la seva servitud,
         que li ha estat perdonada la culpa,
         que ha rebut del Senyor
         doble paga per tots els seus pecats.»
         Escolteu una veu que crida:
         «Obriu en el desert
         un camí al Senyor,
         aplaneu en l’estepa
         una ruta per al nostre Déu.
         S’alçaran les fondalades,
         s’abaixaran les muntanyes i els turons,
         el terreny escabrós serà una plana,
         i la serralada, una ampla vall.
         Llavors apareixerà la glòria del Senyor,
         i tothom veurà alhora
         que el Senyor mateix ha parlat.»
         Puja en una muntanya ben alta,
         tu que portes bones noves a Sió;
         alça ben forta la veu,
         tu que portes bones noves a Jerusalem.
         Crida, no tinguis por!
         Digues a les viles de Judà:
         «Aquí teniu el vostre Déu!
         El Senyor, Déu sobirà, arriba amb poder,
         amb la força del seu braç domina tota cosa.
         L’acompanya el fruit de la seva victòria,
         el precedeixen els seus trofeus.
         Vetlla com un pastor pel seu ramat:
         l’aplega amb el seu braç,
         porta al pit els anyells,
         acompanya les ovelles que crien.»