L'espiritualitat sobrepassa el domini del què és cristià i fins i tot del
religiós. L'espiritualitat és «tan inherent al ser humà com el seu
corporeïtat, sociabilitat o praxicidad» (Jon Sobrino, 1986, 39). Cap ésser
humà pot viure sense esperit, especialment si es mou amb profundes
motivacions i conviccions. Pertany, doncs, al substrat més profund del
ser humà.
“Naturalment, ni tots ens movem amb el mateix esperit o amb els mateixos valors, ni tots percebem de la mateixa manera la realitat històrica o els fets socials amb els mateixos criteris, des d'un plànol ètic. Les espiritualitats no són iguals. En principi, és admirable l'espiritualitat de qui són capaces de veure els fets amb honradesa per a «fer-se càrrec» misericordiosament de la realitat, «carregar amb» la realitat mitjançant un compromís personal, i «encarregar-se» de la seva transformació, amb la intenció de l’alliberament d’opressions i d’injustícies. L'espiritualitat cristiana assumeix i transcendeix l'espiritualitat merament humana o civil.” (JJ TAMAYO, Nou Diccionari de Teologia)
Gustavo Gutiérrez ens ofereix una bella definició d’espiritualitat. Ell diu: “Espiritualitat és una forma concreta de viure l'Evangeli, moguts per l'Esperit; en el sentit estricte i profund del terme, és el domini de l'Esperit.” Què és l'espiritualitat? Tenir part amb Jesús.
Aquí reflexionarem l'espiritualitat cristiana, és a dir, la dels creients vinculats a l'Esperit de Jesús i més en concret, l'espiritualitat heretada de sant Marcel·lí i dels primers germans.
“Allà pels primers anys 60, un sacerdot amic meu que desenvolupava una tasca educativa religiosa en col·legis de Secundària, va portar a terme una enquesta en diversos centres catòlics. En ella se'ls preguntava als professors quins tipus d'espiritualitat tractaven de inculcar als seus alumnes. De les respostes rebudes semblava deduir-se que, per a molts d'ells, espiritualitat no tenia altre significat que pregàries i devocions. Actualment podem veure amb més claredat el que ha estat veritat des de sempre: “L'espiritualitat abasta tot el que som, els elements que configuren la nostra vida, les nostres relacions, els nostres dons, les alegries i la penes, els nostres somnis i estats d'ànim, les lluites i els fracassos... tot. Com cristians que som, veiem el rostre, la mà, la paraula, l'alè de Déu en cadascun dels aspectes de la vida humana, de la creació i del que hi ha més enllà del que veiem i palpem. El regal més gran que hem rebut és el do de l'amor; un amor incondicional. En aquesta experiència personal de sentir-se estimat, de saber-se volgut per Déu, vam trobar la vida. Aquest sentiment és bàsic per als cristians. Cadascun necessita veure's projectat a la vida per l'amor; i llavors el nostre itinerari existencial es torna profundament afectiu, alhora que efectiu apostòlicament. Això ho veiem diàfan en la persona de Champagnat, sempre tan sensible a les necessitats que contemplava al voltant.
“Naturalment, ni tots ens movem amb el mateix esperit o amb els mateixos valors, ni tots percebem de la mateixa manera la realitat històrica o els fets socials amb els mateixos criteris, des d'un plànol ètic. Les espiritualitats no són iguals. En principi, és admirable l'espiritualitat de qui són capaces de veure els fets amb honradesa per a «fer-se càrrec» misericordiosament de la realitat, «carregar amb» la realitat mitjançant un compromís personal, i «encarregar-se» de la seva transformació, amb la intenció de l’alliberament d’opressions i d’injustícies. L'espiritualitat cristiana assumeix i transcendeix l'espiritualitat merament humana o civil.” (JJ TAMAYO, Nou Diccionari de Teologia)
Gustavo Gutiérrez ens ofereix una bella definició d’espiritualitat. Ell diu: “Espiritualitat és una forma concreta de viure l'Evangeli, moguts per l'Esperit; en el sentit estricte i profund del terme, és el domini de l'Esperit.” Què és l'espiritualitat? Tenir part amb Jesús.
Aquí reflexionarem l'espiritualitat cristiana, és a dir, la dels creients vinculats a l'Esperit de Jesús i més en concret, l'espiritualitat heretada de sant Marcel·lí i dels primers germans.
“Allà pels primers anys 60, un sacerdot amic meu que desenvolupava una tasca educativa religiosa en col·legis de Secundària, va portar a terme una enquesta en diversos centres catòlics. En ella se'ls preguntava als professors quins tipus d'espiritualitat tractaven de inculcar als seus alumnes. De les respostes rebudes semblava deduir-se que, per a molts d'ells, espiritualitat no tenia altre significat que pregàries i devocions. Actualment podem veure amb més claredat el que ha estat veritat des de sempre: “L'espiritualitat abasta tot el que som, els elements que configuren la nostra vida, les nostres relacions, els nostres dons, les alegries i la penes, els nostres somnis i estats d'ànim, les lluites i els fracassos... tot. Com cristians que som, veiem el rostre, la mà, la paraula, l'alè de Déu en cadascun dels aspectes de la vida humana, de la creació i del que hi ha més enllà del que veiem i palpem. El regal més gran que hem rebut és el do de l'amor; un amor incondicional. En aquesta experiència personal de sentir-se estimat, de saber-se volgut per Déu, vam trobar la vida. Aquest sentiment és bàsic per als cristians. Cadascun necessita veure's projectat a la vida per l'amor; i llavors el nostre itinerari existencial es torna profundament afectiu, alhora que efectiu apostòlicament. Això ho veiem diàfan en la persona de Champagnat, sempre tan sensible a les necessitats que contemplava al voltant.
“Influències culturals i d'altre tipus.
... Certs elements de la nostra espiritualitat es troben fortament influïts pel rerefons cultural, de tal manera que tals elements poden diferir considerablement. Això ho veiem, en les pràctiques de devoció, en la simbologia religiosa i els ritus, en certs valors característics... Altra realitat significativa que cal prendre en consideració és la que determinades dimensions de la nostra espiritualitat variaran a to amb l'activitat (amb la professió).” (Hno. Charles Howard, Circular: “Espiritualidad apostólica marista” 1992).
... Certs elements de la nostra espiritualitat es troben fortament influïts pel rerefons cultural, de tal manera que tals elements poden diferir considerablement. Això ho veiem, en les pràctiques de devoció, en la simbologia religiosa i els ritus, en certs valors característics... Altra realitat significativa que cal prendre en consideració és la que determinades dimensions de la nostra espiritualitat variaran a to amb l'activitat (amb la professió).” (Hno. Charles Howard, Circular: “Espiritualidad apostólica marista” 1992).
“Estem convençuts que Marcel·lí mostrava el rostre de Jesús als qui l’envoltaven. La despostes de
Marcel·lí a la crida de Déu, la seva confiança filial en Maria, l’amor que tenia pels germans i pels
infants són model i referència fonamentals per a nosaltres” (Un cor una missió, Assemblea
Provincial 2007)
“Espiritualitat és viure en i des de Déu. L’espiritualitat és com la saba de l’arbre: no està a la vista, però sosté, fa créixer i dóna fruit. Els cristians experimenten que la força de l’Esperit dóna sentit a la seva existència, alimenta les seves conviccions i impulsa les seves accions”. (EMT n. 100)
“Espiritualitat és voler viure des de l’arrel, no només a la superfície. L’ésser humà obert a l’espiritualitat descobreix que cada instant és un temps d’oportunitat. És capaç de mantenir l’esperança en l’alegria i el dolor i aposta per viure a fons cada instant d’aquesta existència meravellosa i difícil. Això no es confon amb una religiositat ritualista, sinó que condueix a un canvi real de vida.” (EMT n. 101)
“Espiritualitat és viure en i des de Déu. L’espiritualitat és com la saba de l’arbre: no està a la vista, però sosté, fa créixer i dóna fruit. Els cristians experimenten que la força de l’Esperit dóna sentit a la seva existència, alimenta les seves conviccions i impulsa les seves accions”. (EMT n. 100)
“Espiritualitat és voler viure des de l’arrel, no només a la superfície. L’ésser humà obert a l’espiritualitat descobreix que cada instant és un temps d’oportunitat. És capaç de mantenir l’esperança en l’alegria i el dolor i aposta per viure a fons cada instant d’aquesta existència meravellosa i difícil. Això no es confon amb una religiositat ritualista, sinó que condueix a un canvi real de vida.” (EMT n. 101)
No hay comentarios:
Publicar un comentario