Sis dies després,
Jesús va prendre amb ell Pere, Jaume i Joan, el germà de Jaume, se’ls endugué a
part dalt d’una muntanya alta i es transfigurà davant d’ells; la seva cara es
tornà resplendent com el sol, i els seus vestits, blancs com la llum. Llavors
se’ls van aparèixer Moisès i Elies, que conversaven amb Jesús. Pere digué a
Jesús: "Senyor, és bo que estiguem aquí dalt. Si vols, hi faré tres cabanes:
una per a tu, una per a Moisès i una altra per a Elies." Encara parlava, quan
els cobrí un núvol lluminós, i una veu digué des del núvol: "Aquest és el meu
Fill, el meu estimat, en qui m’he complagut; escolteu-lo." Els deixebles,
en sentir-ho, es van prosternar amb el front fins a terra, plens de gran temor.
Jesús s’acostà, els tocà i els digué: "Aixequeu-vos, no tingueu por."
Ells van alçar els ulls i no veieren ningú més que Jesús tot sol. Mentre baixaven
de la muntanya, Jesús els va donar aquesta ordre: "No digueu res a ningú d’aquesta
visió fins que el Fill de l’home hagi ressuscitat d’entre els morts."
L’experiència del mont
Tabor seria com el cel a la terra. Però les necessitem tant. La necessitaven els
deixebles de Jesús, que haurien d’arreplegar llum, per quan arribés la nit, que
seria ben tancada.
No hay comentarios:
Publicar un comentario